Desitgos

»  > Desitgos

Desitgos

Estimats Reis de l’Orient:

Voldria que em portéssiu una llumeneta. Petita, no pas una gran estrella, no. Voldria una llumeneta per poder posar als ulls que no brillen. Ulls de nens que ho tenen tot, però estan de mal humor perquè no tenen el regal número vint-i-dos. Ulls de rics, com els de l’executiu que deia al seu amic: “A mi que no em donin paquet de Nadal amb una llonganissa. Què s’han cregut, que no em puc fer un “bocata” de llonganissa sense que me’n regalin?”

Sabeu? Els ulls dels pobres aquests dies estan plens de guspiretes Els nens, siguin de barris marginals, siguin d’orfenats, han rebut paquets de sorpreses i joguines.

La sopa que reparteixen les monges al menjador dels pobres ha estat boníssima i un senyor ha regalat, com cada any, vuitanta racions de pollastre amb pinyons i prunes (el vellet m’ho explicava amb tanta il·lusió..)

Als pobres els han arribat paquets i ampolles que els han alegrat les festes.

Als nens malats els van a veure futbolistes i per una estoneta també els han brillat els ulls. Després queda el record i l’estimació dels que els envolten.

Ja ho veieu, necessito una mica de llum per als rics. Pobrets no tenen il·lusió, només tenen coses, massa coses.

 

 

 

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te