Joguines trencades

»  > Joguines trencades

Joguines trencades

El variat menú dels programes en la petita pantalla no té vedats ni temps de vida en què pugui respirar-se aire net en família. Amb què ens sorprendran demà, quan pensem que avui s'està superant el límit de la sensatesa, del seny, de la més elemental ètica ciutadana? Què nou reality ens preparen per demà passat? Quina sensibilitat humana aguantarà les genialitats dels ideòlegs de l'antena? Si el passat segle es va dir al periodisme escrit l'art del possible, aquest segle caldria cridar al periodisme de pantalla l'art del punible…

¡Ja només faltaven els “programes amb nens” per satisfer la paciència de les famílies!

Es convoquen unes dotzenes de petits d’entre vuit i dotze anys, sel’s col·loca davant les cameres, i sel’s fa preguntes com aquestes: es pot canviar de sexe? tens núvia? què és el divorci?, i d’altres “perles” que no m’atreveixo a escriure perquè en les aules de periodisme vaig aprende a dominar el silenci per no ferir a ningú.

Les criatures responen com poden, com saben, com les han adoctrinat… Això te un nom en el diccionari de la RAE: escàndol, un joc de majors on la joguina és el nen, on no hi ha més regla que el “share”, on l’únic que importa és l’index d’audiència, on l’únic que no importa es la “joguina”, el nen, que per això es una joguina, per jugar amb ells i trencar-lo i llençar-lo a la brossa una vegada utilitzat i rendibilitzat…

Defensem la dignitat del nen, que és persona en la seva fase més delicada, quan més cures exigeix, quan més delicadeses necesita la seva inocència, quan més ajudes requerix aquesta fase de creixement cap a la plenitud. Una societat que no respecta la infància, manca de sensibilitat per atendre la bellessa de la vida.

 

 

 

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te